Hi posem sentit comú?

Hi ha tiranies més subtils que les dictadures polítiques. Coneixem la dels poders econòmics i financers que han imposat al món l’austeritat, la tirania religiosa d'un estat islàmic, l'empresarial, la dels mitjans de comunicació coneguda com a "platocràcia"... Però la que més dol és aquella que neix del mateix sistema democràtic, com ara la “partitocràcia”, l'arrogància de la majoria, la sacralització de la llei o l'esclavitud de la burocràcia. I com que no trobem millor sistema, l'únic antídot és que s'exerceixi la política, entesa com a aplicació del sentit comú. Exemples: que una majoria del PP imposi un sistema educatiu en contra de la comunitat educativa, que una eterna majoria espanyola s'imposi a la sempiterna minoria catalana, que la llei impedeixi un referèndum... Però no cal anar tan lluny: també a Cervera les exigències legals i burocràtiques cada cop van dificultant i encarint activitats que fins ara funcionaven. Les entitats, sospitoses de corrupció d'ençà del cas Palau, patim les conseqüències de la nova llei d'en Montoro que ens tracta com a empreses, amb requisits legals i burocràtics inviables sense una gestió professional. Fixar la lluita contra el frau en les entitats sense ànim de lucre té delicte... I en llocs com Cervera on les entitats han estat el motor cultural, pot suposar una notable pèrdua. Com també pot ser-ho el tancament dels patronats culturals de la Paeria amb l'argument de la llei d'estabilitat pressupostària. Decisions preses en un despatx sense cap sensibilitat per l'activitat cultural i els que la impulsen. És penós, per exemple, que el Festival de Pasqua haguem d'anar a Igualada a fer les pancartes publicitàries perquè la copisteria de Cervera que ens ho feia a satisfacció no pot facturar a la Paeria per la llei de la transparència (en aquest cas també podríem parlar de l'esclavitud dels principis de la CUP: o incompleixen la transparència o desobeeixen una llei injusta?). El resultat és que paguen sempre els més dèbils (les entitats) i els justos (les que no generen dèficits) per combatre els incomplidors o corruptes, que tenen els mecanismes per escapar-se'n.

Algunes reflexions:
  1. Els pressupostos culturals i les condicions dels artistes ja són prou justetes com per afegir-hi despeses de gestió. Així farem menys amb més.
  2. Molts professionals coincidim que cap altre ajuntament ens demana tanta paperassa com la Paeria de Cervera. Algunes flexibilitats deu haver-hi en l'aplicació...
  3. Ningú que facturi a la Paeria optarà a ser-ne regidor. Em sembla una altra limitació afegida als molts inconvenients de participar en política.
  4. Finalment qui mana? Els tècnics o els polítics?
Qui assumeix el risc d'aplicar el sentit comú per sobre d'una llei? En democràcia no escollim tècnics legals sinó polítics legítims. Als polítics correspon fer polítiques i als tècnics trobar-hi solucions i no pegues. També els músics hem de conèixer les lleis del contrapunt, però fer música vol dir sovint transcendir-les. Així ha avançat la història. Creativitat, intuïció i sentit comú són valors que no consten en els manuals, les lleis i els contractes...

Relacionats | Relacionados | Related

Hi posem sentit comú?
4/ 5
Oleh