"Tu verdad? No, la Verdad, y ven conmigo a buscarla. La tuya, guárdatela."
Sabem què és la mentida, però no tenim la veritat. Reconeixem-ho amb humilitat i cerquem-la sense descans, però desconfiem dels qui parlen en nom de la veritat. El meu avi –l’avi Simón– deia: “el savi busca la veritat, el neci creu haver-la trobat”. Massa sovint ens conformem amb les pròpies veritats que ens permeten anar tirant. Hi ha qui fins i tot pretén imposar-les. Alguns es queden amb la veritat dels números, la veritat de les lleis, els dogmes de fe...i ho creuen termes objectius i científics. Incontestables. Fins i tot la filosofia fracassa en la seva recerca conceptual a la pregunta evangèlica “i què és la veritat?”. Perquè com a éssers humans som emocionals, i els sentiments ens priven de l'objectivitat. I és que la veritat no està en l'objectivitat sinó en el sentiment mateix. "La emoción es la verdad verdadera" deia un mag davant l'admiració pel truc (la mentida). Per això l'art és qui millor la intueix, qui més s'hi apropa. Què ens atrapa d'una simfonia de Beethoven? Ni la bellesa, ni la perfecció, ni la tradició...sinó la força d’un trosset de veritat que es manifesta. Què fa Shakespeare sinó treure'ns el vel que amaga la veritat? Llavors, potser només per un instant, la reconeixem, ens enlluerna i esdevé l’únic aliment de l’ànima. La resta tot són raons i ningú la té. Per més dades objectives que posem sobre la taula, l’única veritat de la que estic segur és la del sentiment de gratitud als qui m’aprecien i de la satisfacció de servei a una comunitat i una causa. I aquesta íntima i sòlida veritat no és ni una fita, sinó un camí, una guia. No la posseïm. Només podem gaudir-ne de la recerca i intentar crear les condicions perquè esdevingui: bondat, esforç, generositat, sentit comú, intel•ligència, llibertat... Això sí, només és possible en absoluta llibertat de pensament i d’expressió. I segurament aquí rau la diferència entre el poder, que s’exerceix, i l’autoritat, que s’adquireix. I que naturalment poden coincidir, o no. Així ho deia el meu avi: “la veritat és el fonament de l’autoritat”.
Jo, quan llegeixo dos versos de Machado hi trobo més veritat que en tres volums de filosofia i mil dossiers d’estadístiques, perquè la seva gràcia ens la revela amb tota la senzillesa: "La verdad es la que es / y sigue siendo verdad aunque se piense al revés". Deixem les raons in busquem la veritat de Machado!
PD: Per si algun Quixot veu molins que ataquen la seva persona o institució, aclareixo que parlo només per mi mateix. No és més que un assaig d’auto-reflexió en veu alta i d’autocrítica. Ja que sempre es millor conèixer la veritat per un mateix que haver d’escoltar-la d’un altre.
Sabem què és la mentida, però no tenim la veritat. Reconeixem-ho amb humilitat i cerquem-la sense descans, però desconfiem dels qui parlen en nom de la veritat. El meu avi –l’avi Simón– deia: “el savi busca la veritat, el neci creu haver-la trobat”. Massa sovint ens conformem amb les pròpies veritats que ens permeten anar tirant. Hi ha qui fins i tot pretén imposar-les. Alguns es queden amb la veritat dels números, la veritat de les lleis, els dogmes de fe...i ho creuen termes objectius i científics. Incontestables. Fins i tot la filosofia fracassa en la seva recerca conceptual a la pregunta evangèlica “i què és la veritat?”. Perquè com a éssers humans som emocionals, i els sentiments ens priven de l'objectivitat. I és que la veritat no està en l'objectivitat sinó en el sentiment mateix. "La emoción es la verdad verdadera" deia un mag davant l'admiració pel truc (la mentida). Per això l'art és qui millor la intueix, qui més s'hi apropa. Què ens atrapa d'una simfonia de Beethoven? Ni la bellesa, ni la perfecció, ni la tradició...sinó la força d’un trosset de veritat que es manifesta. Què fa Shakespeare sinó treure'ns el vel que amaga la veritat? Llavors, potser només per un instant, la reconeixem, ens enlluerna i esdevé l’únic aliment de l’ànima. La resta tot són raons i ningú la té. Per més dades objectives que posem sobre la taula, l’única veritat de la que estic segur és la del sentiment de gratitud als qui m’aprecien i de la satisfacció de servei a una comunitat i una causa. I aquesta íntima i sòlida veritat no és ni una fita, sinó un camí, una guia. No la posseïm. Només podem gaudir-ne de la recerca i intentar crear les condicions perquè esdevingui: bondat, esforç, generositat, sentit comú, intel•ligència, llibertat... Això sí, només és possible en absoluta llibertat de pensament i d’expressió. I segurament aquí rau la diferència entre el poder, que s’exerceix, i l’autoritat, que s’adquireix. I que naturalment poden coincidir, o no. Així ho deia el meu avi: “la veritat és el fonament de l’autoritat”.
Jo, quan llegeixo dos versos de Machado hi trobo més veritat que en tres volums de filosofia i mil dossiers d’estadístiques, perquè la seva gràcia ens la revela amb tota la senzillesa: "La verdad es la que es / y sigue siendo verdad aunque se piense al revés". Deixem les raons in busquem la veritat de Machado!
PD: Per si algun Quixot veu molins que ataquen la seva persona o institució, aclareixo que parlo només per mi mateix. No és més que un assaig d’auto-reflexió en veu alta i d’autocrítica. Ja que sempre es millor conèixer la veritat per un mateix que haver d’escoltar-la d’un altre.
La veritat de Machado
4/
5
Oleh
Joan Puig
